Els murs semblen ser la panacea, el remei universal per la nostra incompetència i les nostres pors.

Creixen arreu com tràgiques flors, a Israel, a Califòrnia, a Kosovo, a Xipre, a la frontera de Kuwait amb l’Irak, a Ceuta i Melilla.

Floreixen com mil flors vergonyants en els barris d'élite fortificats, les gated communities, els condominios exclusivos, encerramientos, quartiers enclos, una ominosa arquitectura de la por i la paranoia que s’extén desde El Soto de la Moraleja a Madrid, fins a Toluca a Mèxic, fins a Florida, Guatemala, Brasil, Xile…

Sí, una arquitectura de la por, els mecanismes i codis de la qual caldria desentranyar i posar en evidència. Valgui, de la meva part, aquesta petita recoplilació d'imatges i el text que les glosa: Berlín no és un record (power point)