ORIOL RIUS artista plàstic - Barcelona

En Ensorrem els murs, unes persones estilitzades, de plom i sense rostre, enderroquen i vencen els murs prefabricats que encerclen Palestina.

Ensorrem els murs (Break down the walls) neix de l'impacte que em va fer la fotografia que us adjunto. Jo estava buscant imatges a internet sobre les diverses situacions en què recorrem a aixecar murs per separar-nos els uns dels altres.

Quan vaig veure aquests nens maldant per anar a l'escola a través d'una escletxa del mur que ha aixecat Israel vaig plorar. Vaig recordar aquella lletania recurrent dels salms:
      Israel, Israel t'has tornat a apartar del teu déu.

Tant de bo aviat puguem mirar aquestes criatures sense murs pel mig, i sense que ens caigui la cara de vergonya.

Ensorrem els murs (formigó i plom, 68 x 95 x 62 cm, 2004) vol ser un clam contra els murs que estem aixecant entre nosaltres, els humans, per preservar i marcar la diferència, per excloure els que ens són o volem estranys, per tancar-nos en la nostra campana de vidre.

Aquest tema del mur juga un paper molt central no solament en aquesta obra i en la seva bessona El Mur que vaig presentar a Montcada, sinó en la meva vida quotidiana, ja que em sento molt incòmode, des del meu benestar occidental, davant la crua i cruent problemàtica dels pobles que, com el palestí, o en el seu moment l'alemany i els de Sud Àfrica, sofreixen en la seva terra i la seva carn la fractura i l'esqueixament a causa d'un mur que esberla de mig a mig les seves terres.

Ensorrem els murs, de la mateix manera que El Mur, vol ser un homenatge a tots els que pateixen i han patit la brutalitat d'un mur que els sega la vida quotidiana, els separa de parents i amics, i parteix en dos o més troços el seu país.

   Trenquem els murs
   (formigó i bronze, 125 x 145 x 145 cm, juliol del 2005)
   és una lleugera variant d' Ensorrem els murs que
   vaig presentar a l'Auditori de Montcada. Està instal·lada
   als jardins de l'ermita de Reixac.

    

   M'encanta aquest lloc perquè s'hi respira el mateix
   sentiment que m'ha impulsat a fer aquesta obra:
   una actitud d'inconformisme i de crítica
   davant de posicions massa acomodades.