Oriol Rius, escultor

ORIOL RIUS - Barcelona

ORGUE PER A TRAMUNTANA

M’encanta imaginar-endevinar
com serà la seva llum a cada hora,
i fer vagar el pensament,
convocant tots els colors del mar
a reflectir-se en la seva gran volta.

Bellcaire d'Empordà, octubre del 1993. Lluny de Nova York.

EMERGENTS REPTANTS

¿És un dels nàufrags
de la Medusa de Géricault,
o és la Llibertat exultant de Delacroix,
aquest anxaneta
que branda un drap
mig victoriós mig implorant
mentre es pregunta
si mai algú ha vençut els déus?

Barceona, juny del 1995. Escultures emregents.

L'ÚLTIMA MIRADA, EL MAR

Els taparen els ulls
i ja no el pogueren veure,
testimoni mut,
-notari indeleble dels fets,
present al lloc, encara-
mentre s'arraulien
abatuts per la descàrrega.

Bellcaie d'empordà, gener del 1996. Lluny de Nova York

EL COLOR ROSA

Oh, les roses de la bassa!
El món estrany ara m'apar captivador i m'enlluerna.
Això deu ser el paradís, em dic, sorprès,
embriagats els sentits.

Esparreguera, juliol del 1996. Exposició Les arrels dels meus colors.

L'ARBREDA, EL PARADÍS

Gairebé a dalt,
la fresca arbreda m’acull
com terra promesa.

Esparreguera, setembre del 1996. Exposició Les arrels dels meus colors.

FERIDA ENÇÀ, LA RAUXA DEL MAR

I he pensat:
paisatge ferit per línia roja
(la llarga marquesina de l'estació
que, en el pensament, s'ha trencat
com una llàgrima).
I m'he dit:
ferida roja ençà, la rauxa del mar indomable.
Ferida enllà, el regne de l'home i del seny.

El Masnou, desembre del 1996. Exposició Prop del Masnou.

DARRERA LA PORTA

Escales de l'antic hospital.
Esbufego a cada replà.
A cada replà una porta barrada.
I a cada porta un "i aquí què hi ha"
(què hi ha darrera la porta dels somnis?).

Passats els anys, baixo (torno?) del meu paradís,
desfent els graons humits,
camí del riu que m'espera amb pas morent.
I en arribar a cada replà ja no m'aturo.
Ara sé que darrera la porta dels somnis
només hi ha horts.

Esparreguera, desembre del 1996. Exposició Les arrels dels meus colors.

EL COLOR GRIS

Imagino-veig les remotes llengües de foc,
rampant sense fre per la parra que s'enfila des de l'eixida.
Ressonen deu cops de mall al campanar,
gris i fosc en hora tan baixa,
paorosa serpentina sonora de bronze, trenada d'horitzons flamejants.
Això deu ser la por, em dic.
I el vermell i la fosca els colors de cor encongit.

Esparreguera, gener del 1997. Exposició Les arrels dels meus colors.

PARANY AL VENT
AMB DUES PARÀBOLES

Dibuixaré sobre el cel,
amb el trajecte precís d'una pedra,
una paràbola.

I amb el vol zigzaguejant de les aus
traçaré paranys als vuit vents,
camins errants de l'ànima.

Barcelona-Salt, abril del 1997. Paranys per una plaça.

IN-FINIT

De tan petit
em sento infinit
(oh, el coratge dels ignorants!)
sense límits ni frontera.

Sant Pere de Vilamajor, agost del 1997. Paranys per una plaça

PARANY AL VENT

He parat un parany
al vent
(talment la mare estenia la bugada).
I (com ella) n’he quedat presoner.

Barcelona-Salt, setembre del 1997. Paranys per una plaça.

SÍSIF

Hi tornaré, hi tornaré,
encara que em facin rodolar mil vegades,
tornaré a aventurar-me
per les estances dels déus.

Barcelona, setembre del 1997. Paranys per una plaça

TRES GENIS

Frega, frega, Aladí,
els genis et concediran el desig.

Plora, plora, Aladí.
Aquest dolç turment
mai més no el tornaràs a sentir.

Barcelona, setembre del 1997. Paranys per una plaça.

EMERGENTS

Emergeixen intrèpides,
reptants,
set figures antropomorfes,
ara planyents, ara exultants.
Superhomes, superdones, potser.
Repten coratjoses, desafiants,
quasi arrogants d’atrevides,
inconscients que encara han de vèncer
el tòtem del temps.

Barcelona, novembre del 1997. Escultures emregents.

MEDUSA

Com el vol cec
del rat-penat,
així t'he retallat,
suspesa en l'aire,
encerclant l'espai
amb rínxols sense cos,
mirada orba.

Barcelona, octubre del 1998. L'oculta rebel·lia.

TRIANGLE D'A-MAR

Quin mareig
el vaivé
entre tu i jo i el cisell.
Turmentós triangle.
Mal de mar, em vas dir.
D’a-mar.

Barcelona, octubre del 1998. L'oculta rebel·lia.

CREIXENT

Massa infinit
per tan breu enteniment.
Delit de més enllà,
creixent.
¿Qui m’ha posat a dintre
aquest parany ardent?
Com mal d’a-mar,
inútil allunyar-ne el pensament.

Barcelona, novembre del 1998. L'oculta rebel·lia.

ESPILL

Llindar negre, porta roja.
Així el pensament,
reflex roent d’espai angost,
agonia de l’ànima rebel.
Enyor, potser, d’una acràcia
sense lloc possible.

Barcelona, novembre del 1998. L'oculta rebel·lia.

CEL RESPLENDENT AMB MITJA LLUNA

No és parany, també,
el sol de festa,
cel resplendent
com blat madur?
L’hora de segar,
falç de mitja lluna,
la saps tu?

Barcelona, novembre del 1998. L'oculta rebel·lia.

SEMPRE PLORAREM ÍCAR

Massa atrevit
per sol tan poderós.

Però l’important deu ser això:
Desafiar. O l’intent
(o el mer pensament?)
d’arribar fins l’esfera rogent.

Que les ales es fonguin,
un mer accident.

Barcelona, desembre del 1998, L'oculta rebel·lia.

LA TEIXIDORA

De l’embarrat en queda això:
dues politges salvades dels corcs.

De la teixidora, a penes un record
d’acer,
despullat i pobre,
i, en el meu benestar,
incòmode.

Barcelona, juny del 1999. Errants per delta immens.

PASTERA ERRANT

Per la tele els he vist així:
errants pel delta immens
que havia de ser el paradís.

Barcelona, abril del 2000. Errants per delta immens.

ESPIRAL DEL DELTA DE PLOM

Els he vist així:
maldant per escalar
un cel que no els pertany.

Barcelona,maig del 2000, Errants per delta immens.

ERRANTS

Eren allí, gairebé palpables, en el meu televisor:
immenses corrues humanes, sense altre nord que fugir,
carros, cabres, homes, gossos i tractors,
dones, criatures i fardells,
errants pels camins barrats de Kosovo, pels camps minats de Txetxènia,
per les aigües funestes de l’Estret...

Eren allí, errants pel delta sense horitzons
que havia de ser un paradís.

Barcelona, juny del 2000. Errants per delta immens.

SOTA UN CEL BLAU

M'he deixat arravatar
per la força primitiva del cel blau,
l’aire humit del matí,
i l’olivera que m’encisa despullada entre la boira.

De l’olivera només n'ha quedat això:
un pretext per sentir que respirava
i que el sol encara lluïa,
i que l’herba gebrada rondinava
sota la sola de la sabata.

Barcelona, setembre del 2000. Exposició Sota un Cel Blau.

MORADA SENSE MORADOR

Sento com canta
(mai més, no, ara)
el rajolí de l 'aixeta en afaitar-te.

Barcelona, setembre del 2000. Les cases de la frontera.

L'ALÈ

En arribar a la frontera
brandaré l’alè
per tota bandera.

Barcelona, octubre del 2000.. Les cases de la frontera.

LES CASES DE LA FRONTERA

No em sou estranyes, cases de la frontera,
forats negres que engoliu tot alè.
No em sou estranyes, cases del capvespre,
que us espio per les escletxes del sol morent.

Ni m'és estrany el camí que va i ve
de vosaltres a la plaça,
ara mandrós, ara rabent.
A aquesta plaça on m'encega
encara la llum de festa,
que ens fa dansar, embriacs,
amants de paradisos i cels resplendents.

Que trencadís aquest miratge
que es fon a penes tocar-lo amb els dits,
i reapareix més viu que mai,
al compàs de l'enganyosa dansa
que gira sense pausa en torn dels quatre corns
on s'immola tot desig.

Barcelona, octubre del 2000. Les cases de la frontera.

TERA

Descendeixo pels graons
mig esfondrats i humits, com a Tera,
camí del riu que corre amb pas morent.

Barcelona, octubre del 2000. . Les cases de la frontera.

L'ESCALA DEL SOMNI

Esbufegava, de petit, a cada replà.
A cada replà una porta barrada.
¿Què hi ha darrera la porta dels somnis?
(Ara sé que darrera la porta hi ha un hort).

Barcelona, gener del 2001. Les cases de la frontera.

TRES AMANTS

Tu, jo i aquest personatge
que ens roba les hores,
alquimista de formes i espais.

Barcelona, març del 2001. I altres mirades.

S'HA INTERPOSAT UN NÚVOL

S'ha interposat un núvol
entre els teus raigs i jo.
I jugo a la gallina cega,
tentinejant
pels punts cardinals.

Barcelona, abril del 2001. I altres mirades.

UTOPIA

Qui pogués nuar terra i cel
fent del quadrat un cercle,
si no fos de boig o de somni.
Si jo tingués el teu cor ardit,
utopia,
paraula sense lloc,
potser ho faria.

Esparreguera, juliol del 2001. Parc de la Vila.

ORANT DEL CORN

Quan a la sega dels dies
m’asseuré vora l’era daurada
a esperar que s’alci el vent
(o m’enganya el cel rogent?),
tornaré a preguntar-me:
on són les llums que em torben
l’enteniment?

Barcelona, juliol del 2001.

QUATRE CORNS

I jugo a la gallina cega,
tentinejant
pels quatre punts cardinals.

Barcelona, setembre del 2001. Les cases de la frontera.

LA GRONXADORA DE LLUNES

Gronxa’m, estel daurat,
cantava,
que ja no ho canto.
Gronxa’m la lluna, les llunes humides de maig,
que vull tornar a cantar-ho.

Barcelona, gener del 2002. Les cases de la frontera.

GENERADOR DE GENIS

Gira, gira,
la sínia del temps,
i escup, com possés,
dimonis i genis.

Què en serà del seu miratge
quan haurem vençut els déus?

Barcelona, abril del 2002. I altres mirades.

SERP DE FOC I DE MAR
TRAVESSANT EL MUR

L’astúcia de la serp,
el mar indomable i el foc inexorable.

Els he convocat per vèncer un mur
indesxifrable, inexpugnable, indestructible.

Barcelona, juny del 2002. El Mur - Col·legi d'Aparelladors.

EL MUR 2

Davant meu un mur impenetrable
barra el més enllà.
Coronant el mur, un ull immens,
retina dels segles,magnifica la meva ceguesa.

Barcelona, novembre del 2002. El Mur.

EL SOL SOBRE EL MUR

El sol s’ha penjat de la ziga–zaga de coure.
Avui llu el sol dalt del mur, m’he dit.
I en l'enlluernament el mur ha bascultat,
però no s'ha ensorrat.

Barcelona, desembre del 2002. El Mur.

EL MUR 4

A la carena del mur s'ha encallat un núvol de plom.
Potser plourà i el descalçarà,
m’he dit més delerós que convençut.
Però no s’ha immutat.

Barcelona, gener del 2003. El Mur.

EL MUR (UTOPIA II)

Abatre els murs?
Qui gosa esborrar odis i quadrar cercles!
El filat d'espines que corona el mur.

Barcelona, gener del 2003. El Mur. El Mur - Col·legi d'Aparelladors.

L'OCÀS DEL TEMPLE DE LA LLUNA

Què els fa diferents, als déus que no sentim nostres?
La pàtina del temps, la interposició d'oceans i serralades?
Què tenen d'iguals, que tots trontollen?

Barcelona, maig del 2003. El Mur - Col·legi d'Aparelladors.

ÀGONOS

Cridaré, cridaré,
enfilat dalt del cim,
reptant, peu sobre espatlla,
luitant entre els murs.

Barcelona, juliol del 2003. El Mur - Col·legi d'Aparelladors.

ESPAI FLAMENCO

Tot mirant cap a mar,
l'esperó s'eleva amb la rebel·lia d'un puny alçat
que encara gosa, il·lús?, cridar a revolta.

He volgut condensar en aquest element vertical
els raigs solars-divins de l'obelisc,
l'agressivitat de l'ariet i de la llança,
el vigor del fal,
la fortalesa de la torre,
la resistència del baluard
i la majestat de la columna.

He volgut expressar la por i reverència davant del tòtem,
però a la vegada la finitud dels ídols i dels déus;
la victoriosa arrogància de les agulles gòtiques
i la frustració del guerrer abatut.

Vull que s'alci com un corn,
com tuba immensa
que, tot reptant el cel, ens convoca a tots,
ara cap al plany, ara cap a la festa.

Barcelona, novembre del 2003. Una forma generatriu i la rebel·lia d'un puny alçat.

DOBLE CREIXENT

No és l'ombra qui dibuixa
creixents arrogants i sagrats en el mirall de la nit?
El teu creixent i el meu basculen en la incertesa.

Barcelona, gener del 2004. A Punt, Trenquem els murs.

TRENQUEM EL MUR

Quan vaig veure la foto d'unes nenes
que maldaven per anar a escola,
escolant-se per una escletxa del mur que encercla Palestina,
vaig plorar.
Ràbia o impotència?

He volgut homenatjar aquelles nenes,
representant-les en plom,
en raó de la nostra insensibilitat.
Però en realitat són de carn i sang,
i un dia doblegaran la nostra passivitat.

Barcelona, març del 2004. El Mur.

*NUS DE SERPS* Tant maldar per encalçar la ditjosa poma i el seu tast encara no ens ha donat la saviesa dels déus. Barcelona, juny del 2005. A Punt, Trenquem els murs.

L'ESTEL DE LA MARINA

Als esculls encallat,
el llagut desarborat,
esquinçada la vela llatina,
encara s'alça altiu.

De pal i antena l'ombra,
just al llindar de l'estiu,
quan l'astre menys declina,
sobre la coberta descriu:
l'Estel de la Marina.

Barcelona, juny del 2005. L'estel de la Marina.

TRAVESSAR ELS MURS,
TRAVESSAR EL LLIBRE

¿No és un mur, també, El Llibre, l'Alcorà, la Bíblia,
quan l'utilitzem com a cuirassa de les nostres pors,
catapulta dels nostres odis,
baluard de les nostres inseguretats?

Barcelona, juny del 2005. A Punt, Trenquem els murs.

REIXAC Trenquem els murs M’encanta aquest lloc. No es deixa subjugar ni abatre. S’hi respira com al meu taller, sense àncores ni fronteres. Barcelona, juliol del 2005. Ensorrem els murs.

TRAVESSARÉ EL MUR

Travessaré el mur
com un alè,
i em confondré amb la boira.

Barcelona, novembre del 2005. Mur - Col·legi d'Aparelladors.

M/W (Mur/wall)

Coronant un mur de ferro,
magmàtic i deforme,
emergeix,
neta i brillant,
la lletra.

Barcelona, desembre del 2005. Mur - Col·legi d'Aparelladors.