ONA I VENT )

T'haig de tenir. O témer.
Així: possessió contra por.

T'he volgut així, criatura meva.
Com el vertigen d'un remolí,
de la mar arborada contra un vent desfermat.
Com l'arrauxament sostingut de la tramuntana,
la gracilitat del garbí,
la frescor del gregal,
o l'impuls carregat d'enyor de l'au que empren el vol.

The volgut així:
sòlida com la roca,
lleugera i transparent com el vidre,
eixint i confonent-te alhora amb el mar,
vacil·lant com un sirena
(ai, fantasia de les nostres insatisfaccions!)
que avança tentinejant per una terra ignota.

T'he volgut així:
llengua de mar i de vent
que es fon en un bés luxuriós i sonor,
humit i salabrós,
amb el cel rodó, gairebé carnós
de l'Empordà.
Les meves mans t'han creat així:
escambell visible per a un ens invisible:
so de l'orgue,
esperit de l'aire destil·lat pel vent.
          Bellcaire d'Empordà, exposició Orgue per a Tamuntana
             a l'Ateneu Barcelonès, octubre del 1993