Del triangle escalè m'ha captivat la seva asimetria. Trencar amb la simetria és un desig de rebel·lió. O el resultat d'una actitud rebel. El poder sempre ha apostat per la simetria. El Partenon, el Capitoli, la façana de la nostra Llotja, les Tween, les catedrals... són/eren una demostració de potència i de força.
La geometria d'aquest triangle és incòmoda i impertinent. Inconformista. Rebel. D'una manera oculta, potser, com en les figures del Greco. Felip II mai no va apreciar-les. El poder consolidat necessita una iconografia més equilibrada i estable.

El triangle escalè és la malla arquitectònica del cubisme i l'expressionisme. Les variacions que presento entorn d'aquest triangle volen ser un homenatge a l'art rebutjat pel poder: a les figures agudes de Kirchner, a la pinzellada 'degenerada' de Kokotschka, al cavall desbocat del Guernika.