Gabinet d'Estudis Econòmics. Barcelona

ORIOL RIUS

Roca esberlada, té l'origen en les roques esberlades que sempre em sorprenen quan camino per les muntanyes de la Cerdanya i altres indrets. Són el meu petit safari fotogràfic. Em captiva l'ombra de les escletxes, el tall a voltes torturat a voltes fet amb un coltell. Em captiven les forces ocultes que les han fendit, que abaten les muntanyes gegants fins tornar-les una plana.

Les ombres aquí s'han mutat en escletxes de llum, com el magma que erupciona des del foc interior de la terra.

I les escletxes han dibuixat una línia trencada, que, si la poséssim horitzontal, ens revelaria una gràfica semblant a les d'evolució de la borsa o altres indicadors econòmics.

Mig casual, mig volgut, Roca esberlada, és una al·legoria del meu treball de les darreres tres dècades, dividit entre cisells i nombres, gestió pública i pinzells i una que altra melodia.

L'economista Pere Lleonart, que per alguns amics és encara en Pere de la barca, i l'arquitecta Angels Garcia, la seva dona, amics d'aquests que mai no s'esborren, em van invitar a fer-los una obra per llur estudi.

Per una llei de contraris va sorgir aquesta obra: la veritable amistat és inesberlable.